Casa meva és una casa vella on les parets fan mig metre (de fondària) i gràcies a les quals la calor de l’estiu queda desterrada a l’exterior. L’estiu passat vaig descobrir a la pantalla de l’ordinador un visitant que estava molt quiet. Després de ventar les mans perquè marxés, ella seguia immòbil sobre la pantalla. Així que vaig anar a cercar la càmera i vaig fer tota una sessió de fotografies, inclús amb flaix, a la improvisada model. Us deixo una de les fotos que vaig fer, on vaig reservar les ungles vermelles del monocrom per veure si pertorbava l’espectador.