Aquest mes de juny al Càmera Club ha tocat el tema AIGUA. Una de les fotografies que he presentat, és aquesta.

Un minimalisme d’un recipient (decantador) amb aigua. De fet vol ser una reedició o com li volgueu dir, d’una fotografia meva ja antiga (més de trenta anys). Aquí us la penjo.

La gairebé quarentona, és, com no podia ser d’una altra manera, una fotografia directe, amb una mica de trampa… Vaig triar Pegamento Imedio per simular la gota d’aigua que baixa pel coll de la gerra de color blau. Un cop la pega eixuta, vaig tenir tot el temps del món per tirar la fotografia. La presa està feta amb diapositiva i anells d’extensió. Al fons hi ha una cartolina doblada perquè la curva d’aquesta faci joc amb el coll de l’ampolla.

La del tema d’avui, trenta anys després, és més sofisticada, minimalista, monocroma; tot gràcies a les eines d’edició fotogràfica que fan la tasca més fàcil i polida. Fer aquesta foto de manera directa hagués estat molt complicat. Que el vidre sigui completament transparent i sense esquitxos i que la gota que baixa pel coll del decantador arribi just fins al final de la seva boca no és tasca fàcil (ni utilitzant l’Imedio). A més a més el decantador a 90 graus sense estabilitat faria que tot es compliqués encara més.

Per representar l’aigua vaig fer servir un parell de fotografies que tenia d’una sessió macro que vaig fer amb aigua. Una presa al nivell d’aigua dins d’un got, totalment perpendicular a aquest nivell i cercant el detall d’unes bombolles minúscules que es van formar a l’abocar l’aigua dins del got. La gota protagonista que baixa pel coll la vaig treure d’internet i l’estela la vaig simular amb el mateix Photoshop. Per donar volum a l’escèna, vaig provocar el reflex del decantador i vaig retocar la gota de la boca en el reflex per simular un reflex real. No cal dir que el decantador original no estava tombat a l’hora de fer la foto, ja que com els bons observadors hauran observat, aquesta llum no és possible tal com està situat.